Anexo:Maestros de capilla de la Catedral de Gerona

Lista de maestros de capilla de la Catedral de Gerona[1][2][3][4]
NombreInicioFinalNotas
Bartomeu Cots¿?¿?c. 1474.
Antoni Seguí¿?¿?En 1549.
---
Tomás Cirera16301642Primer maestro de capilla por oposiciones.
Jaime Vidal[5]16431645
---
-16501652De 1650 a 1652 Joan Baptista Mallado ocupó el cargo de forma interina; en 1652 Francesc Anglasell también ocuparía el cargo como interino.
Ponç Asperans o Vilasperans16521654
Joan Baptista Ferrer16541656
Josep Mestres16561663
Felipe Parellada Alegret[6]16641669
Felipe Parellada Mata[6]16691682
Francisco Soler16821688Tras la el fallecimiento de Soler, ocuparon el cargo de forma interina los músicos Josep Torner (en 1688) y Gabriel Argany (en 1690).
Josep Gaz16901711
Gaspar Gibert17111712
Salvador Campeny17131713
Antoni Gaudí17141714
Tomàs Milans17141733
Manuel Gonima[7]17351774
Francisco Juncá17741780
Jaime Balius17811785
Domingo Arquimbau17851790
José Pons17911794
Rafael Compta17941815Tras el fallecimiento de Compta, ocuparon el magisterio de forma interina los músicos Antoni Guiu (1815) y Josep Quilmetes (1816).
Honorato Verdaguer18161819Ramón Bassas ocupó el cargo de forma interina brevemente en 1819.
Jaime Juan Lleys18201822Primera vez. Carles Quilmetes ocupó el cargo como interino en 1822.
Jaime Juan Lleys18231824Segunda vez. Tomás Riu fue maestro de capilla interino en 1824.
José Barba y Bendad18251846Se suprimió el beneficio que subvencionaba la plaza. Tras la partida de Bendad, el magisterio fue ocupado de forma irregular e interina por varios músicos: Juan Carreras y Dagas (1851-1860), Bernat Papell i Carreras (1860-1864) y Josep Casademont.
Llorenç Lasa i Sebastian1871¿?
Supresión de la capilla18861887
Miguel Rué y Rubió18871919Tras la partida de Rué, el magisterio fue ocupado de forma interina por los músicos Josep Padró (1919 y de nuevo entre 1922 y 1923) y Josep Mas i Biosca (1919-1922).
Joan Perramon i Oliva19231946
---
Joaquim Colomer i Julià[8]¿?¿?En 1997.

Referencias

  1. Galdon i Arrué, Monti (1998). «La música a la catedral de Girona en la primera meitat del segle XIX». Recerca Musicolbgica (en catalán) (XIII). [tesis doctoral]. pp. 213-222. Consultado el 4 de febrero de 2022 via RACO.
  2. Rifé i Santaló, Jordi (mayo-junio 1997). «Panoràmica de la música a Girona dels segles XVII al XX». Revista de Girona (en catalán) (182). pp. 48-52. Consultado el 4 de febrero de 2022 via RACO.
  3. Pinyol i Balasch, Jaume (2004). «Les partitures dels mestres de capella de la catedral de Girona del segle XVIII». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins (en catalán) XLV. Girona. pp. 501 ss. Consultado el 4 de febrero de 2022 via RACO.
  4. Civil i Castellví, Francesc. «La capilla de música de la catedral de Girona (siglo XVIII)» (en catalán). p. 131-188. Consultado el 4 de febrero de 2022 via RACO.
  5. Civil, Francisco (1969). «Thomas Cirera, primer Maestro de Capilla por oposición de la Catedral de Gerona; primera mitad del siglo XVII». Revista de Gerona (49): 47-49. Consultado el 6 de agosto de 2022.
  6. Pujol i Coll, Josep (6 de junio de 2020). «De Cirera a Parellada». El barroc musical gironí La música a les comarques gironines als segles XVII i XVIII, a partir del llibre "El barroc musical", de Josep Pujol (en catalán). Consultado el 6 de agosto de 2022.
  7. López-Calo, José (20 de enero de 2001). «Gonima, Manuel». Grove Music Online (en inglés). Oxford Music Online. Consultado el 4 de junio de 2022.
  8. Brugués i Agustí, Lluís (22 de diciembre de 1998). Marquès, Salomó, ed. La música a la ciutat de Girona (1888-1985) (en catalán). Gerona: Universidad de Gerona. Departament de Pedagogia. ISBN 9788469291603. Consultado el 6 de abril de 2023.

Bibliografía

  • Marquès, Josep Maria (1999). «Organistes i mestres de capella de la catedral de Girona». Anuario Musical (en catalán) (54): 89-130.
Este artículo ha sido escrito por Wikipedia. El texto está disponible bajo la licencia Creative Commons - Atribución - CompartirIgual. Pueden aplicarse cláusulas adicionales a los archivos multimedia.