Manuel Garcia i Grau

Manel Garcia Grau (Benicarló, 1962 - Castellón de la Plana, 5 de junio de 2006) fue un filólogo y poeta valenciano.[1][2]

Manuel Garcia i Grau
Información personal
Nacimiento 1962
Benicarló (España)
Fallecimiento 5 de junio de 2006
Castellón de la Plana (España)
Nacionalidad Española
Educación
Educado en Universidad de Valencia
Información profesional
Ocupación Catedrático y profesor de catalán
Empleador Universidad Jaime I (desde 1995)

Biografía

Licenciado y doctorado en filología catalana por la Universitat de València, fue profesor de literatura catalana en la Universitat Jaume I desde 1995, de lengua catalana en el Instituto Penyagolosa de Castelló, investigador de la red Teoría y Crítica de los Discursos Creativos, miembro de la asociación CEDRO, de la AILLC y de la AELC. Ha colaborado en las publicaciones Hoy, Levante, El Punt, Revista de Cataluña, Gamo, Reducciones, Pasillo, Diario de Baleares, Cultura, La Aiguadolç, Canelobre, Mediterráneo y Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Murió el 2006.[1][2]

Obras

Investigación y divulgación

  • Poètiques i voluntats per a una societat perifèrica (1994)
  • Polítiques (i) lingüístiques (1997)

Narrativa

  • Davall del cel (2006)
  • El magma silenciós (2011) Pòstuma, junt Vicent Pallarés.

Novela

  • El Papa maleït: Una intriga novel·lística sobre el Papa Luna (2003)

Poesía

  • Oficio del hombre (1983), premio Pablo Neruda otorgado por la Asociación Iberoamericana de Escritores de Estados Unidos en México
  • Anthropoemas (1985), premio Poesía Nueva de la editorial Prometeo de Madrid
  • Quadern d'estances (1988)
  • La veu assedegada (1989)
  • Escenalls dels miratges (1989)
  • Els noms insondables (1990) (Premio Vicent Andrés Estellés de poesía, 1990)
  • Els signes immutables (1991)
  • Llibre de les figuracions (1993)
  • Mots sota sospita (1997)
  • La ciutat de la ira (1998)
  • Anatema (2001) Premio Ausiàs March de poesía
  • Al fons de vies desertes (2002)
  • La Mordassa (2003)
  • Constants vitals (2005) (Premio Roís de Corella de poesía en valenciano)
  • Constants vitals (2006) (Premi de Poesia Ciutat de València)

Estudios literarios

  • De Castelló a Ítaca : l'univers literari de M. Peris i Segarra (1997)
  • Les suspicàcies metòdiques (2002)

Homenajes

  • Anualmente, la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana convoca el premio de Poesía Manel Garcia i Grau.[3]
  • La biblioteca municipal de Benicarló lleva su nombre.
  • En Castelló, en el barrio Raval Universitario está el CEIP Manel Garcia Grau.[4]
  • En Castelló, los Premis de la Mar tienen una distinción Gurmet Manel Garcia i Grau a poetas jóvenes, organizados por el Ayuntamiento de Castelló y la Associacio La Barraca

Referencias

  1. Manel Garcia Grau Consultado el 24 de marzo de 2016
  2. NECROLÓGICA:NECROLÓGICAS. Manel Garcia Grau, escritor. Poeta, novelista, ensayista y profesor de Filología Catalana. María fabra. Consultado 24 de marzo de 2016
  3. http://www.laplanaaldia.com/castello/noticias/57023/l-uji-lliura-el-iv-premi-de-poesia-manel-garcia-grau
  4. CEIP Manuel Garcia Grau Consultado 24 de marzo de 2016

Enlaces externos

Este artículo ha sido escrito por Wikipedia. El texto está disponible bajo la licencia Creative Commons - Atribución - CompartirIgual. Pueden aplicarse cláusulas adicionales a los archivos multimedia.