Miquel Arimany

Miquel Arimany i Coma (Barcelona, 10 de septiembre de 1920 - 30 de junio de 1996) fue un escritor y editor español, de origen catalán.[1]

Miquel Arimany
Información personal
Nacimiento 10 de septiembre de 1920
Barcelona (España)
Fallecimiento 30 de junio de 1996 (75 años)
Nacionalidad Española
Información profesional
Ocupación Empresario, editor, escritor y traductor
Miembro de
Distinciones

Biografía

Estudió peritaje mercantil y fundó la Editorial Arimany, donde publicó la mayor parte de su trabajo y el Diccionari Català general (1965-1968), así como numerosos trabajos para el aprendizaje de la lengua inglesa. Fue miembro de la Asociación de Escritores en Lengua Catalana (AELC) y del PEN Club catalán y colaboró en los periódicos como El Punt, La Vanguardia, El Correo Catalán, Avui y en la emisora Ràdio 4. En 1984 recibió la Creu de Sant Jordi de la Generalidad de Cataluña.

Obra

Novela y narración

  • Eduard (1955)
  • Una taca de sol (1968)
  • La cabra i altres narracions (1984)
  • Si la vida ens digués sí (1988)
  • Memòries de mi i de molts altres (1993)

Poesía

  • D'aire i de foc (1959)
  • Cançons per a no cantar (1978)
  • Petit poema de Catalunya (1978)
  • Paisatges de Catalunya (1979)
  • Miquel Arimany, Enric Morera: poemes i dibuixos (1983)
  • De foc i d'aire (1980)
  • L'ombra del vent (1987)

Teatro

  • El comte Arnau (1968)

Ensayo

  • Maragall 1860, 1911, 1961 (1964)
  • Per un nou concepte de la Renaixença (1965)
  • I els catalans també (1965, premi J. Yxart)
  • Símbol vivent, biografia de Rafael Tasis (1967)
  • L'avantguardisme en la poesia catalana actual (1972)
  • Aspectes de nova observació en l'obra poètica de Jacint Verdaguer (1986)

Traducciones

  • La balada de la prisión de Reading, traducción del inglés de Oscar Wilde (1958)
  • La Familia del barrio chino, traducción del inglés de Lin Yutang (1966)
  • El cementerio marino, traducción del francés de Paul Valéry (1971)
  • Paul Valéry en sus mejores escritos, traducción del francés de Paul Valéry (1972)
  • Gusto de pan [con Tadeusz Malinowski], traducción del polaco de Juan Pablo II (1981)
  • Versiones de poesía (1986) con poemas traducidos de Oscar Wilde, Paul Valéry y T. S. Eliot[2]

Referencias

  1. «Miquel Arimany i Coma». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. AELC (ed.). «Miquel Arimany». Archivado desde el original el 21 de marzo de 2018. Consultado el 17 de diciembre de 2018.
Este artículo ha sido escrito por Wikipedia. El texto está disponible bajo la licencia Creative Commons - Atribución - CompartirIgual. Pueden aplicarse cláusulas adicionales a los archivos multimedia.