Diócesis de Gerona

La diócesis de Gerona es una demarcación territorial de la Iglesia católica, sufragánea de la archidiócesis de Tarragona, comprende las comarcas catalanas del Gironés, el Alto Ampurdán, el Bajo Ampurdán, la Garrocha, el Pla de l'Estany, Selva y la parte norte de El Maresme.[1]

Diócesis de Gerona
Dioecesis Gerundensis (en latín)
Información general
Rito Rito romano
Sufragánea de Archidiócesis de Tarragona
Patronazgo Narciso de Gerona
Fecha de erección Siglo IV
Sede
Catedral Santa María de Gerona
Ciudad sede Gerona
División administrativa Cataluña
País EspañaBandera de España España
Jerarquía
Obispo Sede Vacante
Obispo(s) emérito(s) Carlos Soler Perdigó
Estadísticas
Población
 Fieles
(2013)
692 800
Superficie 4.705 km²

Localización y extensión de la diócesis en España.
Sitio web
Web oficial de la diócesis
Catedral de Gerona

Organización

Sede

Tiene su sede en la Catedral de Santa María, en la ciudad de Gerona. En 1998 fue trasladada la sede de las oficinas de la curia diocesana del Palacio Episcopal (actual Museo de Arte de Gerona) a la Casa Carles, situada en la plaza del Vi, n.º 2, en el centro histórico de Gerona.[2]

Organización territorial

La diócesis tiene 383 parroquias y 12 anexos, estando agrupadas en 13 arciprestazgos:[3]

  • Alt Empordà Interior, 73 parroquias.
  • Alt Empordà Marina, 23 parroquias.
  • Alt Fluvià, 46 parroquias.
  • Àngels - Llémena, 31 parroquias.
  • Banyoles, 44 parroquias.
  • Costa Brava Centre, 23 parroquias.
  • Farners - Montseny, 26 parroquias.
  • Girona - Salt, 22 parroquias.
  • Maresme, 12 parroquias.
  • Montgrí - La Bisbal, 55 parroquias.
  • Selva, 12 parroquias.
  • Ter - Brugent, 17 parroquias.
  • Tordera, 11 parroquias.

Estadísticas

De acuerdo al Anuario Pontificio 2020 la diócesis tenía a fines de 2019 un total de 670 000 fieles bautizados.

Año Población Sacerdotes Bautizados por
sacerdote
Diáconos
permanentes
Religiosos Parroquias
Bautizados
católicos
Total % de
católicos
Total Clero
secular
Clero
regular
Varones Mujeres
1950389 000390 00099.758451668666981392385
1970395 000395 72999.8542447957281811231378
1980478 000483 22298.9409361481168121991385
1990534 000545 22897.9358304541491124796403
1999475 000576 25282.4298246521593116791403
2000500 000592 68984.4301240611661109791403
2001500 000592 68984.4289236531730112730403
2002550 000634 72486.727822850197897705403
2003550 000634 72486.727122348202996731403
2004600 000687 31487.327021951222290654403
2006630 000740 21485.126521649237789642403
2013692 800851 64081.3223183403106770525395
2016680 000843 34380.6192157353541959451395
2019670 000859 64977.91641382640851151388394
Fuente: Catholic-Hierarchy, que a su vez toma los datos del Anuario Pontificio.[4]

Además, según cifras oficiales, en el curso 2017-18 se formaron 3 seminaristas en el Seminario Mayor diocesano.[5]

Lista de prelados

  • Frontinyà (516-517)
  • Estafili (540-546)
  • Alici (589)
  • Juan de Biclaro (591-621)
  • Nonnit (621-633)
  • Toila (636-656)
  • Amador (673)
  • Jaume (683)
  • Savaric (688)
  • Gilimir (693)
  • Ataülf (778-788)
  • Valaric (816-817)
  • Nifridi (818)
  • Guimer (834)
  • Gotmar I. (841-850)
  • Sunifred (858)
  • Teuter (870-888)
  • Servus Dei (888-907)
  • Guiu (907-936)
  • Seniofrè (944)
  • Gotmar II. (944-954)
  • Amulf (954-970)
  • Miró III de Cerdaña (970-984)
  • Gotmar III. (985-993)
  • Abad Odón (995-1010)
  • Pere Roger (1010-1050)
  • Berenguer Guifré (1050-1093)
  • Berenguer Humbert (1094-1111)
  • Ramon (1112)
  • Berenguer Dalmau (1113-1145)
  • Berenguer de Llers (1145-1158)
  • Guillem de Peratallada (1160-1168)
  • Guillem de Monells (1168-1178)
  • Ramon Guissall (1179-1196)
  • Gaufred de Medinyà (1196-1198)
  • Arnau de Creixell (1199-1214)
  • Ramon de Palafolls (1214-1218)
  • Alemany d’Aiguaviva (1219-1227)
  • Guillem de Cabanelles o de Montgrí (1227-1245, también administrador apostólico de la archidiócesis de Tarragona, 1234-1239)
  • Berenguer de Castellbisbal (1245-1254)
  • Pere de Castellnou (1254-1279)
  • Bernat de Vilert (1279-1291)
  • Bernat de Vilamarí (1292-1312)
  • Guillem de Vilamarí (1312-1318)
  • Pere de Rocabertí (1318-1324)
  • Pere d’Urrea (1325-1328)
  • Gastón de Montcada (1328-1334)
  • Gilabert de Cruïlles (1334-1335)
  • Arnau de Mont-rodon (1335-1348)
  • Berenguer de Cruïlles (1348-1362)
  • Ennec de Vallterra (1362-1369)
  • Jaume de Trilla (1369-1374)
  • Bertran de Mont-rodon (1374-1384)
  • Berenguer d'Anglesola (1384-1408) (cardenal)
  • Francesc de Blanes (1408-1409)
  • Ramon Descatllar (1409-1415)
  • Dalmau de Mur (1415-1419)
  • Gonzalo de Santa María (1419)
  • Andreu Bertrán (1419-1429)
  • Juan Casanova (1431-1436) (cardenal, administrador apostólico)
  • Bernat de Pau (1436-1457)
  • Rodrigo de Borja (1457-1458) (administrador apostólico)
  • Cosme de Montserrat (1458-1459)
  • Jaime de Cardona y Gandia cardenal (1459-1462)
  • Juan Margarit y Pau (1462-1484) cardenal
  • Berenguer de Pau (1486-1506)
  • Joan d’Espès (1507-1508)
  • Guillem Ramon Boil, O.S.H. (1508-1532)
  • Joan Margarit i de Requesens (1534-1554)
  • Gonzalo Arias Gallego (1556-1565, nombrado obispo de Cartagena)
  • Pere Carles, O.S. (1565-1572)
  • Benet de Tocco, O.S.B. (1572-1583)
  • Jaume Caçador (1583-1597)
  • Francisco Arévalo de Zuazo (1598-1611)
  • Onofre de Reart (1611-1620)
  • Pere de Montcada (1620-1621)
  • Francesc de Senjust, O.S.B. (1622-1627)
  • García Gil Manrique (1627-1633)
  • Gregorio Parcero, O.S.B. (1633-1656)
  • Bernat de Cardona (1656-1658)
  • Francesc Pijoan (1659)
  • Josep Fageda (1660-1664)
  • Josep de Ninot (1664-1668)
  • Francesc Dou (1668-1673)
  • Alonso Balmaseda (1673-1679)
  • Sever Tomàs Auter (1679-1686)
  • Miquel Pontic (1686-1699)
  • Miquel Joan de Taverner i Rubí (1699-1720)
  • Josep de Taverner i d’Ardena (1720-1726)
  • Pere de Copons (1726-1728)
  • Baltasar Bastero (1728-1745)
  • Lorenzo Taranco (1745-1756)
  • Manuel Antonio de Palmero (1756-1774)
  • Tomás de Lorenzana (1775-1796)
  • Santiago Pérez Arenillas (1796-1797)
  • Juan Ramírez de Arellano (1798-1810)
  • Pedro Valero (1815)
  • Antonio de Allué (1817-1818)
  • Juan Miguel Pérez González (1819-1824)
  • Dionisio Castaño (1825-1834)
  • Florencio Lorente (1847-1862)
  • Constantín Bonet (1862-1875)
  • Isidre Valls (1875-1877)
  • Tomàs Sivilla (1878-1906)
  • Francesc de Pol i Baralt (1906-1914)
  • Francesc Mas i Oliver (1915-1920)
  • Gabriel Llompart i Jaume (1922-1925)
  • Josep Vila Martínez (1925-1932)
  • Josep Cartañà Inglés (1934-1963)
  • Narciso Jubany (1964-1972)
  • Jaume Camprodon Rovira (1973-2001)
  • Carlos Soler Perdigó (2001-2008)
  • Francesc Pardo (2008-2022)

Véase también

Referencias

  1. Obispado de Gerona. «El obispado hoy» (en catalán). Archivado desde el original el 24 de diciembre de 2013. Consultado el 17 de junio de 2013.
  2. «Obispado de Gerona» (en catalán). Archivado desde el original el 17 de noviembre de 2016. Consultado el 18 de junio de 2013.
  3. Obispado de Gerona. «Buscador de parroquias». Archivado desde el original el 9 de noviembre de 2014. Consultado el 17 de junio de 2013.
  4. Cheney, David (8 de diciembre de 2021). [en la página https://www.catholic-hierarchy.org/diocese/dgiro.html «Diocese of Girona»]. del sitio web Catholic-Hierarchy (en inglés). Kansas City. Consultado el 11 de enero de 2022. «Datos tomados del Anuario Pontificio de 2020 y precedentes ».
  5. «Estadísticas de seminarios | CEE». www.conferenciaepiscopal.es. Archivado desde el original el 2 de marzo de 2017. Consultado el 15 de marzo de 2017.
Este artículo ha sido escrito por Wikipedia. El texto está disponible bajo la licencia Creative Commons - Atribución - CompartirIgual. Pueden aplicarse cláusulas adicionales a los archivos multimedia.