cobla

From Latin cōpula. Doublet of còpula.

cobla f (plural cobles)

1. (poetry) strophe (a pair of stanzas of alternating form on which the structure of a given poem is based)
2. a traditional Catalan music group of wind instruments

• acoblar
• coblejar
• coblaire

• “cobla” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “cobla” in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana.
• “cobla” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “cobla” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Latin cōpula. See English couple.

cobla f (oblique plural coblas, nominative singular cobla, nominative plural coblas)

1. couplet (in poetry)

• coble m
• coblejar
• coblejador m

• von Wartburg, Walther (1928-2002), “cōpula”, in Französisches Etymologisches Wörterbuch (in German), volume 20, page 1159