eixir

(XII^e siècle) Du latin exire.

eixir [ejˈʃiɾ] (valencien) 2^e groupe (voir la conjugaison)

1. Sortir.
   • Perquè informes
     lo jóvens verds
     e inexperts
     del toc del foc,
     polls del bec groc,
     del niu cuitats,
     poc agüats,
     eixir certer
     de l’esparver
     cercant les mans; — (Jaume Roig, Espill, préface, 2ème partie)
   • grans e pocs peixs a recors correran
     e cercaran amagatalls secrets:<br/fugits al mar, on són nodrits e fets,
     pel gran remei en terra eixiran. — (Ausiàs March, Veles e vents)

• sortir

• eixida