homens

homens masculin pluriel

1. (Archaïsme) Variante orthographique de hòmens.
   • Sapiens tots homens qui aquesta carta veuran, com pau e treves foron traictades entre nos en Jacme, per la gracia de Deu rey d'Arago, de Malorcha e de Valencia, comte de Barcelona e d'Urgel; e senyor de Monpesler, d'una part; el noble e honrat Miramomni Aboabdille, rey de Tuniz, de l'altra; per mar so es assaber e per terra, segons que daval es contengut. — (Jacques Ier d’Aragon, Tractat de pau entre Jaume I i Miramomni Aboabdille (1270))
   • Com evident experiència mostra, la debilitat de la nostra memòria, sotsmetent fàcilment a oblivió no solament los actes per longitud de temps envellits, mas encara los actes frescs de nostres dies, és estat doncs molt condecent, útil e expedient deduir en escrit les gestes e històries antigues dels homens forts e virtuosos, com sien espills molt clars, exemples e virtuosa doctrina de nostra vida, segons recita aquell gran orador Tul·li — (Joanot Martorell, Tirant lo blanc, prologue)