amb

From ambit, from Latin.

amb (plural ambs)

1. (palynology) The outline of a spore or pollen grain, as seen in a polar view.

• -mab, ABM, B. M. A., BMA, MAb, MBA, Mab, Mba, bam, mab

• ab (archaic)

From Old Catalan ab (Compare Old Occitan ab), from Latin apud. The addition of an -m- is very old, but it was not reflected in spelling until Fabra's orthography in the twentieth century.

• (Oriental)
  • (before a vowel) IPA^(key): /əmb/
  • (before a consonant) IPA^(key): /əm/
    • Homophone: em
• (Occidental)
  • (before a vowel) IPA^(key): /amb/, /an/, /en/
  • (before a consonant) IPA^(key): /am/, /an/, /en/
    • Homophone: en
  • Notes: the standard pronunciations are /amb/ and /am/. The pronunciation /en/ is typically used in the Valencian Country and parts of Catalonia, the pronunciation /an/ is used in some southern parts of the Valencian Country.

amb

1. with

   Antonym: sense

• “amb” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “amb” in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana.
• “amb” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “amb” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

From Proto-Finno-Permic *ampɜ-. Cognate to Finnish ampua (“to shoot”).

amb (genitive ammu, partitive ambu)

1. crossbow

amb

1. both

• ambo

• amb in Charlton T. Lewis and Charles Short (1879) A Latin Dictionary, Oxford: Clarendon Press
• amb in Charlton T. Lewis (1891) An Elementary Latin Dictionary, New York: Harper & Brothers
• amb in Gaffiot, Félix (1934) Dictionnaire Illustré Latin-Français, Hachette

• ab (Guardiol)
• dab (Gascon)
• damb (Gascon, Aranese)
• ambé (Provençal)
• embé (Provençal, Niçard)

From Old Occitan ab, from Latin apud.

amb

1. with

amb m (plural ambs)

1. (palynology) amb (outline of a spore or pollen grain)