carallot
Catalan
Noun
carallot m (plural carallots)
- idiot, fool
- 2002, Albert Sánchez Piñol, chapter 2, in La pell freda, La Campana:
- Perquè amb la meva resposta de carallot m'havia arriscat a provocar la intemperància del jutge i a fer inútil el seu sacrifici.
- Because with my idiotic answer I had risked to provoke the judge's intemperance and to make his sacrifice useless.
-
Further reading
- “carallot” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “carallot” in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana.
- “carallot” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “carallot” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.