directe

Borrowed from Latin dīrectus. Doublet of dret, which was inherited.

• (Balearic, Central) IPA^(key): /diˈɾek.tə/
• (Valencian) IPA^(key): /diˈɾek.te/

directe (feminine directa, masculine and feminine plural directes)

1. direct (proceeding without deviation or interruption)

   Antonym: indirecte

2. direct (straight; not crooked)
3. direct (straightforward; sincere)

   Antonym: indirecte

• complement directe
• en directe
• directament
• indirecte

• direcció
• dirigir

directe

1. directly; straight to, right to
   • 2011, Joan Torró Soriano, Pluja a la mar: El somni impossible d'Alessandro Malaspina, Universitat de València →ISBN, page 142

     Tot va anar bé, fins i tot Montbou se'n va anar directe a descansar.

     Everything went well; Montbou even went straight to rest.

   Synonym: directament

directe m (plural directes)

1. (boxing) cross (a hook thrown over the opponent's punch)

• “directe” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.

directe

1. feminine singular of direct

• crédite, crédité
• décrite

directe (comparative plus directe, superlative le plus directe)

1. direct, straight

dīrecte

1. vocative masculine singular of dīrectus

• directe in Charlton T. Lewis and Charles Short (1879) A Latin Dictionary, Oxford: Clarendon Press
• directe in Charlton T. Lewis (1891) An Elementary Latin Dictionary, New York: Harper & Brothers
• directe in Gaffiot, Félix (1934) Dictionnaire Illustré Latin-Français, Hachette

directe

1. feminine singular of direct