estragó

Borrowed from French estragon, from Medieval Latin tragonia, from Arabic طَرْخُون‎‎ (ṭarḵūn), from Ancient Greek δρακόντιον (drakóntion).

• (Balearic, Central) IPA^(key): /əs.tɾəˈɡo/
• (Valencian) IPA^(key): /es.tɾaˈɡo/

estragó m (plural estragons)

1. tarragon (perennial herb)
2. tarragon (the leaves of this plant)

• “estragó” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “estragó” in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana.
• “estragó” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “estragó” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

• IPA^(key): /estɾaˈɡo/, [est̪ɾaˈɣo]

estragó

1. Formal second-person singular (usted) preterite indicative form of estragar.
2. Third-person singular (él, ella, also used with usted^?) preterite indicative form of estragar.