segle

From Latin saeculum.

• (Balearic, Central) IPA^(key): /ˈse.ɡlə/
• (Valencian) IPA^(key): /ˈse.ɡle/

segle m (plural segles)

1. century (period of 100 years)

segle m (plural segles)

1. Alternative form of sègol

• “segle” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “segle” in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana.
• “segle” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “segle” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

segle

1. First-person singular present of segeln.
2. Imperative singular of segeln.
3. First-person singular subjunctive I of segeln.
4. Third-person singular subjunctive I of segeln.

segle (plural segles)

1. sail

From Old Norse sigla

segle

1. (nautical) alternative form of seile

• “segle” in The Bokmål Dictionary.

• segla, sigle, sigla

From Old Norse sigla. Akin to English sail.

• IPA^(key): /²sɛɡlə/

segle (imperative segl, present tense seglar or segler, simple past segla or seglde, past participle segla or seglt, present participle seglande)

1. (nautical) to sail

   Skipet seglar til Amerika.

   The ship is sailing to America.

• “segle” in The Nynorsk Dictionary.

From Latin saeculum. Gallo-Romance cognate with Old French siecle.

segle m (oblique plural segles, nominative singular segles, nominative plural segle)

1. worldly existence (as opposed to heavenly existence)

• Catalan: segle
• Occitan: sègle

• von Wartburg, Walther (1928-2002), “saeculum”, in Französisches Etymologisches Wörterbuch (in German), volume 110, page 44