timó

From Vulgar Latin *timōne-, from Latin tēmō, tēmōnem.

• (Balearic, Central, Valencian) IPA^(key): /tiˈmo/

timó m (plural timons)

1. rudder

• timoner

• “timó” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “timó” in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana.
• “timó” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “timó” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

• IPA^(key): /tiˈmo/, [t̪iˈmo]

timó

1. Third-person singular (él, ella, also used with usted^?) preterite indicative form of timar.