triomf

From Latin triumphus (“triumphal procession”), ultimately from Ancient Greek θρίαμβος (thríambos, “thriambus”).

triomf m (plural triomfs)

1. triumph

• triomfal
• triomfar

• “triomf” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “triomf” in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana.
• “triomf” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “triomf” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

From Middle Dutch [Term?], from Old French triomphe, from Latin triumphus (“triumphal procession”), from Old Latin triumpus, from Etruscan *𐌕𐌓𐌉𐌀𐌌𐌐𐌄 (θriampe), from Ancient Greek θρίαμβος (thríambos, “thriambus”).

• Audio

  (file)

• Hyphenation: tri‧omf

triomf m (plural triomfen, diminutive triomfje n)

1. triumph

• triomfboog, triomfbalk

• triomfant, triomferen