dubtar

Du latin dubitare.

dubtar \dupˈta\, \dupˈtaɾ\

1. Douter.
   • No cal dubtar que sens ulls pot hom veure,
     puix sens desig de ser amat, yo ame;
     d'Amor no·m clam, ne de persona·m clame:
     natura·n mi fa obra de no creure. — (Ausiàs March, No cal dubtar que sens ulls pot hom veure')
2. (Désuet) Craindre, redouter.

• vacil·lar

• prononciation générale : [dupˈta]
• valencien : [dupˈtaɾ], [dukˈtaɾ]
• baléare : [dutˈta]

• Antoni Maria Alcover, Francesc de Borja Moll, Diccionari català-valencià-balear [Consulter]