manament
Catalan
![]() |
Cette entrée est considérée comme une ébauche à compléter en catalan. Si vous possédez quelques connaissances sur le sujet, vous pouvez les partager en modifiant dès à présent cette page (en cliquant sur le lien « modifier »). |
Étymologie
- De manar.
Nom commun
Singulier | Pluriel |
---|---|
manament [mənəˈmen] |
manaments [mənəˈmens] |
manament [mənəˈmen], [manaˈment] masculin
- Commandement.
- Tem, obeixc
sos manaments,
dos excel•lents
singularment.
Sols Ell colent
de cor sencer
faç lo primer. — (Jaume Roig, Espill, préface, Ière partie) - Yo faç tot quant me diu lo pensament,
e si hagués tant seny com Salomó,
ffóra tot poch no dar occasió
que no temés a son gran manament. — (Ausiàs March, Amor se dol com breument yo no muyr)
- Tem, obeixc
Prononciation
- catalan central, roussillonnais : [mənəˈmen]
- valencien : [manaˈment]
- baléare : [mənəˈment]
- catalan nord-occidental : [manaˈmen]
Cet article est issu de Wiktionary. Le texte est sous licence Creative Commons - Attribution - Partage dans les Mêmes. Des conditions supplémentaires peuvent s'appliquer aux fichiers multimédias.