platònic

Voir aussi : Platonic, platonic

Catalan

Étymologie
Du latin Platonicus.

Adjectif

Nombre Singulier Pluriel
Masculin platònic
\Prononciation ?\		 platònics
\Prononciation ?\
Féminin platònica
\Prononciation ?\		 platòniques
\Prononciation ?\

platònic \Prononciation ?\ masculin

  1. Platonique.
  2. Platonicien.

Nom commun

Singulier Pluriel
platònic
\Prononciation ?\		 platònics
\Prononciation ?\

platònic \Prononciation ?\ masculin (équivalent féminin : platònica)

  1. Platonicien, disciple de Platon.
    Afirmaven els platònics que Aristòtil no creia que el món tingui un artífex, i els aristotèlics havien de donar una resposta provant que Aristòtil sí que pensava que el món té un agent i artífex; demostrarem la veritat en el moment escaient. — (Averrois (trad., préface et notes de Josep Puig Montada), L’ensorrament de l’Ensorrament. Barcelone : Publicacions de la Universitat autònoma de Barcelone ; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, coll. « Clàssics de l’Orient » no 2, 2005. 269 p. ; 20 cm. ISBN 84-490-2386-6 ; ISBN 84-8415-696-6. L’extrait cité se trouve en pages 175-176.)
Cet article est issu de Wiktionary. Le texte est sous licence Creative Commons - Attribution - Partage dans les Mêmes. Des conditions supplémentaires peuvent s'appliquer aux fichiers multimédias.