admetre

See also: admetré

Catalan

Etymology

Semi-learned borrowing or adaptation of Latin admittere, present active infinitive of admittō, based on metre.

Pronunciation

(Balearic) IPA^(key): /əmˈmə.tɾə/

(Central) IPA^(key): /əmˈmɛ.tɾə/

(Valencian) IPA^(key): /amˈme.tɾe/

Verb

admetre (first-person singular present admeto, past participle admès)

to admit
to accept

Conjugation

Conjugation of admetre (second conjugation, irregular past participle)

person		singular			plural
infinitive			admetre
present participle			admetent
past participle				masculine		feminine
		singular		admès		admesa
		plural		admesos		admeses
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	admeto	admets	admet	admetem	admeteu	admeten
	imperfect	admetia	admeties	admetia	admetíem	admetíeu	admetien
	future	admetré	admetràs	admetrà	admetrem	admetreu	admetran
	preterite	admetí	admeteres	admeté	admetérem	admetéreu	admeteren
	conditional	admetria	admetries	admetria	admetríem	admetríeu	admetrien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	admeti	admetis	admeti	admetem	admeteu	admetin
	imperfect	admetés	admetessis	admetés	admetéssim	admetéssiu	admetessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	admet	admeti	admetem	admeteu	admetin

Related terms

Further reading

“admetre” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
“admetre” in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana.
“admetre” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
“admetre” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.