amenaçar
Catalan
Etymology
From amenaça, or from Old Occitan, from a hypothetical Vulgar Latin *admināciāre (“to threaten”) < *mināciāre (“threaten”), from *minācia (“threat”), from Latin mināx, mināciae. Compare French menacer, Italian minacciare, Occitan amenaçar, Portuguese ameaçar, Romanian amenința, Sicilian amminazzari, Spanish amenazar.
Verb
amenaçar (first-person singular present amenaço, past participle amenaçat)
- (transitive) to threaten; to menace
- 2008, Miquel Pujol i Palol, Les plantes cultivades. 1. Cereals, →ISBN, page 105:
- Els camps de conreu són amenaçats per l'expansió de la urbanització del territori, com és el cas de la nova carretera de la fotografia 175.
- Croplands are threatened by the expansion of urbanization in the territory, such as the case of the new highway in photograph 175.
-
Conjugation
Conjugation of amenaçar (first conjugation)
| infinitive | amenaçar | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| present participle | amenaçant | ||||||
| past participle | masculine | feminine | |||||
| singular | amenaçat | amenaçada | |||||
| plural | amenaçats | amenaçades | |||||
| person | singular | plural | |||||
| first | second | third | first | second | third | ||
| indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
| present | amenaço | amenaces | amenaça | amenacem | amenaceu | amenacen | |
| imperfect | amenaçava | amenaçaves | amenaçava | amenaçàvem | amenaçàveu | amenaçaven | |
| future | amenaçaré | amenaçaràs | amenaçarà | amenaçarem | amenaçareu | amenaçaran | |
| preterite | amenací | amenaçares | amenaçà | amenaçàrem | amenaçàreu | amenaçaren | |
| conditional | amenaçaria | amenaçaries | amenaçaria | amenaçaríem | amenaçaríeu | amenaçarien | |
| subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
| present | amenaci | amenacis | amenaci | amenacem | amenaceu | amenacin | |
| imperfect | amenacés | amenacessis | amenacés | amenacéssim | amenacéssiu | amenacessin | |
| imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
| — | amenaça | amenaci | amenacem | amenaceu | amenacin | ||
Further reading
- “amenaçar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “amenaçar” in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana.
- “amenaçar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “amenaçar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
Occitan
Etymology
From Old Occitan, from a hypothetical Vulgar Latin *admināciāre (“to threaten”) < *mināciāre (“threaten”), from *minācia (“threat”), from Latin mināx, mināciae. Compare Catalan amenaçar, French menacer, Italian minacciare, Portuguese ameaçar, Romanian amenința, Sicilian amminazzari, Spanish amenazar.
Synonyms
- menaçar
Conjugation
This verb needs an inflection-table template.
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.