cendra

From Old Occitan (compare Occitan cendre), from Latin cinis, cinerem (compare French cendre, Italian cenere, Spanish ceniza), from Proto-Indo-European *ken- (“dust, ashes”).

cendra f (plural cendres)

1. ash

• cendrer

• “cendra” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “cendra” in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana.
• “cendra” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “cendra” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

cendra

1. Formal second-person singular (usted) present indicative form of cendrar.
2. Third-person singular (él, ella, also used with usted^?) present indicative form of cendrar.
3. Informal second-person singular (tú) affirmative imperative form of cendrar.