concedir

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin concēdō, concēdere (first attested 1653[1]).

Pronunciation

(Balearic) IPA^(key): /kon.səˈdi/

(Central) IPA^(key): /kun.səˈdi/

(Valencian) IPA^(key): /kon.seˈdiɾ/
Rhymes: -i(ɾ)

Verb

concedir (first-person singular present concedeixo, past participle concedit)

to give out, to concede, to grant

Conjugation

Conjugation of concedir (third conjugation with -eix- infix)

person		singular			plural
infinitive			concedir
present participle			concedint
past participle				masculine		feminine
		singular		concedit		concedida
		plural		concedits		concedides
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	concedeixo	concedeixes	concedeix	concedim	concediu	concedeixen
	imperfect	concedia	concedies	concedia	concedíem	concedíeu	concedien
	future	concediré	concediràs	concedirà	concedirem	concedireu	concediran
	preterite	concedí	concedires	concedí	concedírem	concedíreu	concediren
	conditional	concediria	concediries	concediria	concediríem	concediríeu	concedirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	concedeixi	concedeixis	concedeixi	concedim	concediu	concedeixin
	imperfect	concedís	concedissis	concedís	concedíssim	concedíssiu	concedissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	concedeix	concedeixi	concedim	concediu	concedeixin

References

http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0033069

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.