dubtar

Catalan

Etymology

From Latin dubitāre, present active infinitive of dubitō.

Verb

dubtar (first-person singular present dubto, past participle dubtat)

to doubt

Conjugation

Conjugation of dubtar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			dubtar
present participle			dubtant
past participle				masculine		feminine
		singular		dubtat		dubtada
		plural		dubtats		dubtades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	dubto	dubtes	dubta	dubtem	dubteu	dubten
	imperfect	dubtava	dubtaves	dubtava	dubtàvem	dubtàveu	dubtaven
	future	dubtaré	dubtaràs	dubtarà	dubtarem	dubtareu	dubtaran
	preterite	dubtí	dubtares	dubtà	dubtàrem	dubtàreu	dubtaren
	conditional	dubtaria	dubtaries	dubtaria	dubtaríem	dubtaríeu	dubtarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	dubti	dubtis	dubti	dubtem	dubteu	dubtin
	imperfect	dubtés	dubtessis	dubtés	dubtéssim	dubtéssiu	dubtessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	dubta	dubti	dubtem	dubteu	dubtin

Derived terms

dubte

Further reading

“dubtar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
“dubtar” in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana.
“dubtar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
“dubtar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.