lligar

Catalan

Etymology

From Old Occitan, from Latin ligāre, present active infinitive of ligō, from Proto-Indo-European *leyǵ- (“to bind”).

Pronunciation

(Balearic, Central) IPA^(key): /ʎiˈɡa/

(Valencian) IPA^(key): /ʎiˈɡaɾ/
Rhymes: -a(ɾ)

Verb

lligar (first-person singular present lligo, past participle lligat)

to link
Antonym: deslligar
to tie; to attach
Antonym: deslligar

Conjugation

Conjugation of lligar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			lligar
present participle			lligant
past participle				masculine		feminine
		singular		lligat		lligada
		plural		lligats		lligades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	lligo	lligues	lliga	lliguem	lligueu	lliguen
	imperfect	lligava	lligaves	lligava	lligàvem	lligàveu	lligaven
	future	lligaré	lligaràs	lligarà	lligarem	lligareu	lligaran
	preterite	lliguí	lligares	lligà	lligàrem	lligàreu	lligaren
	conditional	lligaria	lligaries	lligaria	lligaríem	lligaríeu	lligarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	lligui	lliguis	lligui	lliguem	lligueu	lliguin
	imperfect	lligués	lliguessis	lligués	lliguéssim	lliguéssiu	lliguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	lliga	lligui	lliguem	lligueu	lliguin

Derived terms

deslligar
lligat
lligatge
relligar

Related terms

lligadura
lligam
lligament

Further reading

“lligar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
“lligar” in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana.
“lligar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
“lligar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.