merèixer

Catalan

Etymology

From Vulgar Latin *merēscere, from merēre, present active infinitive of mereō.

Pronunciation

(Balearic) IPA^(key): /məˈɾə.ʃə/

(Central) IPA^(key): /məˈɾɛ.ʃə/

(Valencian) IPA^(key): /meˈɾej.ʃeɾ/
Rhymes: -ɛʃe(ɾ)

Verb

merèixer (first-person singular present mereixo, past participle merescut)

to deserve, to merit
to be worth

Conjugation

Conjugation of merèixer (second conjugation, irregular past participle)

person		singular			plural
infinitive			merèixer
present participle			mereixent
past participle				masculine		feminine
		singular		merescut		merescuda
		plural		merescuts		merescudes
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	mereixo	mereixes	mereix	mereixem	mereixeu	mereixen
	imperfect	mereixia	mereixies	mereixia	mereixíem	mereixíeu	mereixien
	future	mereixeré	mereixeràs	mereixerà	mereixerem	mereixereu	mereixeran
	preterite	mereixí	mereixeres	mereixé	mereixérem	mereixéreu	mereixeren
	conditional	mereixeria	mereixeries	mereixeria	mereixeríem	mereixeríeu	mereixerien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	mereixi	mereixis	mereixi	mereixem	mereixeu	mereixin
	imperfect	mereixés	mereixessis	mereixés	mereixéssim	mereixéssiu	mereixessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	mereix	mereixi	mereixem	mereixeu	mereixin

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.