reconèixer

Catalan

Etymology

From Old Occitan, from Latin recognōscere, present active infinitive of recognōscō.

Pronunciation

(Balearic) IPA^(key): /rə.koˈnə.ʃə/

(Central) IPA^(key): /rə.kuˈnɛ.ʃə/

(Valencian) IPA^(key): /re.koˈnej.ʃeɾ/
Rhymes: -ɛʃe(ɾ)

Verb

reconèixer (first-person singular present reconec, past participle reconegut)

to recognise
to acknowledge

Conjugation

As conèixer.

Conjugation of reconèixer (second conjugation)

person		singular			plural
infinitive			reconèixer
present participle			reconeixent
past participle				masculine		feminine
		singular		reconegut		reconeguda
		plural		reconeguts		reconegudes
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	reconec	reconeixes	reconeix	reconeixem	reconeixeu	reconeixen
	imperfect	reconeixia	reconeixies	reconeixia	reconeixíem	reconeixíeu	reconeixien
	future	reconeixeré	reconeixeràs	reconeixerà	reconeixerem	reconeixereu	reconeixeran
	preterite	reconeguí	reconegueres	reconegué	reconeguérem	reconeguéreu	reconegueren
	conditional	reconeixeria	reconeixeries	reconeixeria	reconeixeríem	reconeixeríeu	reconeixerien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	reconegui	reconeguis	reconegui	reconeguem	reconegueu	reconeguin
	imperfect	reconegués	reconeguessis	reconegués	reconeguéssim	reconeguéssiu	reconeguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	reconeix	reconegui	reconeguem	reconeixeu	reconeguin

Derived terms

Related terms

conèixer

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.