conduir
Catalan
Etymology
From Latin condūcere, present active infinitive of condūcō (“lead, bring or draw together”), from con- + dūcō (“lead”).
Pronunciation
Conjugation
Conjugation of conduir (third conjugation with -eix- infix)
infinitive | conduir | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
present participle | conduint | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | conduït | conduïda | |||||
plural | conduïts | conduïdes | |||||
person | singular | plural | |||||
first | second | third | first | second | third | ||
indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | condueixo | condueixes | condueix | conduïm | conduïu | condueixen | |
imperfect | conduïa | conduïes | conduïa | conduíem | conduíeu | conduïen | |
future | conduiré | conduiràs | conduirà | conduirem | conduireu | conduiran | |
preterite | conduí | conduïres | conduí | conduírem | conduíreu | conduïren | |
conditional | conduiria | conduiries | conduiria | conduiríem | conduiríeu | conduirien | |
subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | condueixi | condueixis | condueixi | conduïm | conduïu | condueixin | |
imperfect | conduís | conduïssis | conduís | conduíssim | conduíssiu | conduïssin | |
imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
— | condueix | condueixi | conduïm | conduïu | condueixin |
Further reading
- “conduir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “conduir” in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana.
- “conduir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “conduir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.