puntuar

Catalan

Pronunciation

Verb

puntuar (first-person singular present puntuo, past participle puntuat)

  1. to punctuate
  2. to score points

Conjugation
Conjugation of puntuar (first conjugation)
infinitive puntuar
present participle puntuant
past participle masculine feminine
singular puntuat puntuada
plural puntuats puntuades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present puntuo puntues puntua puntuem puntueu puntuen
imperfect puntuava puntuaves puntuava puntuàvem puntuàveu puntuaven
future puntuaré puntuaràs puntuarà puntuarem puntuareu puntuaran
preterite puntuí puntuares puntuà puntuàrem puntuàreu puntuaren
conditional puntuaria puntuaries puntuaria puntuaríem puntuaríeu puntuarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present puntuï puntuïs puntuï puntuem puntueu puntuïn
imperfect puntués puntuessis puntués puntuéssim puntuéssiu puntuessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós		 vostès
— puntua puntuï puntuem puntueu puntuïn

Further reading

Spanish

Etymology

From Latin punctum

Verb

puntuar (first-person singular present puntúo, first-person singular preterite puntué, past participle puntuado)

  1. to punctuate
  2. to score or gain points

Conjugation
  • Rule: stressed ú in certain conjugations
    Conjugation of puntuar (See Appendix:Spanish verbs)edit data
infinitive puntuar
gerund puntuando
past participle masculine feminine
singular puntuado puntuada
plural puntuados puntuadas
singular plural
1st person 2nd person 3rd person 1st person 2nd person 3rd person
indicative yo tú
vos		 él/ella/ello
usted		 nosotros
nosotras		 vosotros
vosotras		 ellos/ellas
ustedes
present puntúo puntúastú
puntuásvos		 puntúa puntuamos puntuáis puntúan
imperfect puntuaba puntuabas puntuaba puntuábamos puntuabais puntuaban
preterite puntué puntuaste puntuó puntuamos puntuasteis puntuaron
future puntuaré puntuarás puntuará puntuaremos puntuaréis puntuarán
conditional puntuaría puntuarías puntuaría puntuaríamos puntuaríais puntuarían
subjunctive yo tú
vos		 él/ella/ello
usted		 nosotros
nosotras		 vosotros
vosotras		 ellos/ellas
ustedes
present puntúe puntúestú
puntuésvos2		 puntúe puntuemos puntuéis puntúen
imperfect
(ra)		 puntuara puntuaras puntuara puntuáramos puntuarais puntuaran
imperfect
(se)		 puntuase puntuases puntuase puntuásemos puntuaseis puntuasen
future1 puntuare puntuares puntuare puntuáremos puntuareis puntuaren
imperative — tú
vos		 usted nosotros
nosotras		 vosotros
vosotras		 ustedes
affirmative puntúatú
puntuávos		 puntúe puntuemos puntuad puntúen
negative no puntúes no puntúe no puntuemos no puntuéis no puntúen
  • 1 Mostly obsolete form, now mainly used in legal jargon.
  • 2 Argentine and Uruguayan voseo prefers the tú form for the present subjunctive.
Other verbs with this conjugation:
► <a href='/wiki/Category:Spanish_verbs_ending_in_-ar_(conjugation_u-%C3%BA)' title='Category:Spanish verbs ending in -ar (conjugation u-ú)'>Spanish verbs ending in -ar (conjugation u-ú)</a>
        Selected combined forms of puntuaredit data

    These forms are generated automatically and may not actually be used. Pronoun usage varies by region.

    singular plural
    1st person 2nd person 3rd person 1st person 2nd person 3rd person
    with infinitive puntuar
    dative puntuarme puntuarte puntuarle, puntuarse puntuarnos puntuaros puntuarles, puntuarse
    accusative puntuarme puntuarte puntuarlo, puntuarla, puntuarse puntuarnos puntuaros puntuarlos, puntuarlas, puntuarse
    with gerund puntuando
    dative puntuándome puntuándote puntuándole, puntuándose puntuándonos puntuándoos puntuándoles, puntuándose
    accusative puntuándome puntuándote puntuándolo, puntuándola, puntuándose puntuándonos puntuándoos puntuándolos, puntuándolas, puntuándose
    with informal second-person singular imperative puntúa
    dative puntúame puntúate puntúale puntúanos not used puntúales
    accusative puntúame puntúate puntúalo, puntúala puntúanos not used puntúalos, puntúalas
    with formal second-person singular imperative puntúe
    dative púntueme not used púntuele, púntuese púntuenos not used púntueles
    accusative púntueme not used púntuelo, púntuela, púntuese púntuenos not used púntuelos, púntuelas
    with first-person plural imperative puntuemos
    dative not used puntuémoste puntuémosle puntuémonos puntuémoos puntuémosles
    accusative not used puntuémoste puntuémoslo, puntuémosla puntuémonos puntuémoos puntuémoslos, puntuémoslas
    with informal second-person plural imperative puntuad
    dative puntuadme not used puntuadle puntuadnos puntuaos puntuadles
    accusative puntuadme not used puntuadlo, puntuadla puntuadnos puntuaos puntuadlos, puntuadlas
    with formal second-person plural imperative puntúen
    dative púntuenme not used púntuenle púntuennos not used púntuenles, púntuense
    accusative púntuenme not used púntuenlo, púntuenla púntuennos not used púntuenlos, púntuenlas, púntuense

    Further reading
    This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.