instal·lar

Catalan

Etymology

From Medieval Latin installāre (“to install, put in place, establish”), from in- + stallum (“stall”), from Frankish *stall (“stall, position, place”), from Proto-Germanic *stallaz (“place, position”), from Proto-Indo-European *stelǝ-, *stAlǝn-, *stAlǝm- (“stem, trunk”).

Pronunciation
  • IPA(key): [ins̺təˈɫːa], [ins̺ta̞ˈlaːɾ]

Verb

instal·lar (first-person singular present instal·lo, past participle instal·lat)

  1. to install
  2. (computing) to install

Conjugation
Conjugation of instal·lar (first conjugation)
infinitive instal·lar
present participle instal·lant
past participle masculine feminine
singular instal·lat instal·lada
plural instal·lats instal·lades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present instal·lo instal·les instal·la instal·lem instal·leu instal·len
imperfect instal·lava instal·laves instal·lava instal·làvem instal·làveu instal·laven
future instal·laré instal·laràs instal·larà instal·larem instal·lareu instal·laran
preterite instal·lí instal·lares instal·là instal·làrem instal·làreu instal·laren
conditional instal·laria instal·laries instal·laria instal·laríem instal·laríeu instal·larien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present instal·li instal·lis instal·li instal·lem instal·leu instal·lin
imperfect instal·lés instal·lessis instal·lés instal·léssim instal·léssiu instal·lessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós		 vostès
— instal·la instal·li instal·lem instal·leu instal·lin
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.