pena
Catalan
Nom commun
pena féminin
- Peine.
- A ton marit,
si tu no el venç
en lo començ
essent novici,
tost prendrà vici,
dar t’ha faena,
viuràs ab pena. — (Jaume Roig, Espill, Livre segond, quatrièmre partie.)
- A ton marit,
Vocabulaire apparenté par le sens
Espagnol
Synonymes
Forme de verbe
Voir la conjugaison du verbe penar | ||
---|---|---|
Indicatif | Présent | |
(él/ella/usted) pena | ||
Impératif | Présent | (tú) pena |
pena \Prononciation ?\
Italien
Étymologie
- Du latin poena (« peine »).
Dérivés
- pena di morte (« peine de mort »)
Voir aussi
Anagrammes
Kabalai
Étymologie
- Étymologie manquante ou incomplète. Si vous la connaissez, vous pouvez l’ajouter en cliquant ici.
Références
- Carl Hoffmann (1971) On the classification of Nancere, Journal of West African Languages VIII I, pages 5-12, page 9.
Nancere
Étymologie
- Étymologie manquante ou incomplète. Si vous la connaissez, vous pouvez l’ajouter en cliquant ici.
Références
- Carl Hoffmann (1971) On the classification of Nancere, Journal of West African Languages VIII I, pages 5-12, page 9.
Portugais
Étymologie
- (Nom commun 1) Du latin poena (« peine, punition »).
- (Nom commun 2) Du latin penna (« plume »).
Synonymes
Cet article est issu de Wiktionary. Le texte est sous licence Creative Commons - Attribution - Partage dans les Mêmes. Des conditions supplémentaires peuvent s'appliquer aux fichiers multimédias.