coexistir

co- +‎ existir

coexistir (first-person singular present coexisteixo, past participle coexistit)

1. to coexist

• coexistència
• coexistent

• “coexistir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “coexistir” in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana.
• “coexistir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “coexistir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

From co- +‎ existir.

coexistir (first-person singular present indicative coexisto, past participle coexistido)

1. (intransitive, or transitive with com) to coexist (to exist contemporaneously with)
2. (intransitive, or transitive with com) to coexist (to exist peacefully with)

• coexistência
• coexistente

• “coexistir” in Dicionário Priberam da Língua Portuguesa.

co- +‎ existir

coexistir (first-person singular present coexisto, first-person singular preterite coexistí, past participle coexistido)

1. to coexist

• coexistencia
• coexistente

• “coexistir” in Diccionario de la lengua española, Vigésima tercera edición, Real Academia Española, 2014.