descarrilar

des- +‎ carril +‎ -ar

descarrilar (first-person singular present descarrilo, past participle descarrilat)

1. (intransitive, of a train) to derail (to come off the tracks)
2. (transitive) to derail (to cause to deviate from a set course or direction)
   • 2017 January 4, Ricardo Mir de Francia, “El CEO d'Exxon, molt pròxim a Rússia, dirigirà la diplomàcia d'EUA”, in El Periódico‎:

     N’hi hauria prou amb tres vots republicans en contra seva, units a l’oposició demòcrata en bloc, per descarrilar la seva designació.

     (please add an English translation of this quote)

• “descarrilar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “descarrilar” in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana.
• “descarrilar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “descarrilar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

• descarrilhar

From des- +‎ carril +‎ -ar.

descarrilar (first-person singular present indicative descarrilo, past participle descarrilado)

1. (intransitive, of a train) to derail (to come off the tracks)
2. (transitive) to derail (to cause a train to come off the tracks)

• descarrilamento

• “descarrilar” in Dicionário Priberam da Língua Portuguesa.

des- +‎ carril +‎ -ar

• IPA^(key): /deskariˈlaɾ/, [d̪eskariˈlaɾ]

descarrilar (first-person singular present descarrilo, first-person singular preterite descarrilé, past participle descarrilado)

1. (intransitive, of a train) to derail (to come off the tracks)

• “descarrilar” in Diccionario de la lengua española, Vigésima tercera edición, Real Academia Española, 2014.